la paraula clau és clau





----------

Lux-Sarr-Lorr - Luxemburg, Remich, Metlach, Merzig, Völkingen, Saarbrücken, Sarreguemines

France-Frankrijk (michelin)

----------

A les 6:30 he saltat del llit i he baixat al menjador i després d'esmorzar he agafat clandestinament uns quants panets i incomptables mini-mermelades, mel, formatge i una mica de pernil dolç, si tot va bé i amb la reserva de xocolata belga i alguna poma que encara em queda avui ja tinc els àpats coberts.

A les 7:30 ja tenia la bici carregada i em disposava a fer la prova de foc del dia, enfilar la pujada que va de l'alberg al centre de la ciutat, m'esperava el pitjor però no he notat absolutament gens de mal, els genolls m'han respost perfectament, no sé si són els antiinflamatòris o el fred que fa a aquesta hora però de moment estic molt content i ni els nuvols amenaçadors em fotràn el matí enlaire, NO EM FAN MAL ELS GENOLLS!



M'ha començat a ploure a la sortida de la Capital, però a l'entrar a Alemanya el tema s'ha despejat bastant i ha sortit el sol i tot, l'etapa d'avui ha estat bastant curiosa tenint en compte que he esmorzat a Luxemburg, he dinat a Alemanya i soparé a França.

En un principi i segons els meus plans avui havia de dormir a Völkingen (Alemanya) però ja hi era al migdia i he decidit seguir a veure fins on arribava.



He anat tot el dia seguint una "Rahdfahr" o carril bici que es diu LUX-SAAR-LOR, a alemanya els Rahdfahr són fets a l'estil belga, molt ben fets i generalment lluny de les carreteres o sigui que durant molta estona he anat per camins tant guapos com els que veieu aquí sota.

LUX - Luxembourg.
SAAR - Saarbrücken.
LOR - Lorraine.



Les carreteres d'Alemanya estan plenes de "garitos" com els de la foto on venen maduixes i espàrrecs a preus bastant populars, m'he fet amb un quart de quilo de maduixes, la transacció de la compra ha estat molt més difícil del que m'havia imaginat, m'hi he dirigit en anglès però m'han fet cara de poker, aleshores he provat el Neerlandes macarrònic, tampoc... val, he projectat el meu índex cap a una de les caixes de maduixes i he pronunciat algo semblant a EIN.



Els comerços de carretera són una bona solució per no haver d'entrar a les ciutats a buscar un super, mentre pugui hi aniré fent les compres.



A les 5 de la tarda era a Saarbrücken, ja aprop de la frontera amb França, no he pogut sortir de la ciutat sense "enxufar-me" un Pretzl, la veritat és que no són res de l'altre mon, però no es poden perdre els bons costums.




Sortint de Saarbrücken encara al costat del riu Saar m'ha començat a ploure de forma bastant animal, (gotes com punys), la meva resignació ja a prova de tempestes m'ha fet seguir i començar a ullar pensions pels poblets que passava.



A Sarreguemines cap a les 7 de la tarda encara plovia i he començat a buscar seriosament un lloc on passar la nit, l'únic hostal del poble valia 45€ la nit. Encara no estic tant desesperat, potser quant m'estigui congelant a mitja nit... ja veurem, de moment he anat a una parada de bus sota cobert i tot hi esperant si parava de ploure he tornat a atacar les maduixes.

Al cap de 5 minuts se m'ha acostat una noia i s'ha interessat per la meva situació, després d'un curt intercanvi d'0pinions m'ha explicat que ella i el seu marit també són cicloviatgers i que si volia podia anar a sopar i dormir a casa seva, en una altra ocasió segurament hagues fet compliments, però donada la hora i la meteorologia m'hi he apuntat rapidament.

A casa la Manue i l'Etienne m'han rebut com si ens coneguessim de tota la vida, després de deixar la bici en un lloc segur i de posar-ho tot a assecar-se m'he dutxat i després hem sopat, (meló francès i espaghetti a la bolognesa) no cal que us digui que bé que m'ha entrat tot plegat.
Després de sopar m'han estat explicant els viatges que havien fet en bici, un d'aquests va ser de 3 mesos, d'Itàlia a Dinamarca i després fins a casa, brutal!, la Manue i l'Etienne són molt esportistes, ciclisme, futbol, triatló, esquí de fons... tenen un fill petit de pocs mesos que es diu Maël.




Més tard i amb el Cedric un amic que els ha visitat m'han ajudat a preparar l'etapa de demà fins a Strasbourg, (on arribaré un dia abans de lo previst donat que avui he fet 2 etapes). Després d'un tè i una mica de xocolata belga de la que em quedava hem anat a dormir, m'han instal.lat en un llit al menjador.

Són les 11 i encara no em puc creure que estigui dormint a casa d'aquesta gent, és genial pensar que hi hagi persones tant hospitalàries repartides pel món, sincerament jo no sé si ho hagués fet, almenys fins ara, actituds com aquestes et fan canviar el punt de vista.




0 Comments:

Post a Comment

<< Home