la paraula clau és clau












Luxemburg, Capital del Gran Ducat, és una de les capitals financeres d'Europa, amb menys de 100.000 habitants i tres llengües oficials com són l'Alemany, el Francès i el Luxemburguès, la seva peculiar bellesa radica en els contrastos paisatgístics.

Em llevo a les 8 i baixo a esmorzar, el menjador està a petar, i la majoria de gent són corredors de la marató d'ahir, sort que m'he llevat d'hora, perque aquesta penya està arrasant amb el bufet lliure que dona gust.
La que veieu aquí sota és la meva habitació; coneixer no he conegut als meus companys d'habitació, el que si us puc dir és que ni ha un que ronca com una foca àrtica que m'ha donat la nit del lloro.



Avui m'he passat el dia donant voltes com un bulgar turista, Luxemburg és una capital de postal (molt boníca) construida com a fortalesa a dalt d'un turó i envoltada de barrancs i impressionants espadats.



He aprofitat la sortida cultural per comprar l'analgèsic pels genolls (que em segueixen fent mal), postals per enviar a familiars i amics i adhesius per la bicicleta.

Com en tots els enclaus turístics, Luxemburg està a petar de Japonesos, avui després de fer la migdiada en un banc (m'ha fet una estona de sol preciosa i no he pogut evitar aquest costum llatí) m'he dedicat a observar el comportament social d'aquests habitants de l' illa Nipona.



De moment no ha plogut en tot el dia, i tot hi que hi ha molts núvols també hi ha estones de sol que són molt d'agraïr, ja firmo a que demà sigui com avui, si no em plou serà tot un avenç.

El meu dinar d'avui és més aviat tristot i ric en fibra, una poma i pà integral;




A la tarda he tornat a l'Alberg he agafat la bici , i me n'he anat a un dels molts parcs de la capital per fer una mica de revisió,

- Neteja.
- Frens nous.
- Oli.
- Adhesius.



Al tornar a agafar la bici he notat que els genolls encara em fan molt mal, això m'ha deixat bastant desfet, també és veritat que no fa ni 8 hores que m'estic prenent l'antiinflamatori, però la millora és zero i això em preocupa molt.

Torno al centre i em sopo una pizza a la Place des Armes, hi ha un munt de gent al carrer i una orquestra està amenitzant els actes de clausura del cap de setmana de la Marató, tot plegat molt entranyable.



Abans d'anar a dormir em poso a repassar els mapes per l'andemà, i és llavors coneixo l'Andrew, un escocès amb el que comparteixo habitació, molt bon tio, hem acabat fent unes birres al bar de l'alberg comentant els roncs del col.lega d'habitació la nit anterior, el tio estava desquiciat.

----------

Altres:

- Durant la nit el tio de sota la meva llitera (un canadenc amb pinta més aviat oriental) ha prosseguit amb la demostració del seu repertori de sons guturals, al cap de mitja hora i després de uns quants exabruptes l'Andrew li ha llançat el seu coixí amb violència afegint-hi un " Shut up motherfucker!" (us puc assegurar que no es coneixien), jo m'he mantingut en silenci i a l'espectativa (hagués aplaudit però m'he abstingut) i contra tot pronòstic s'ha fet el silenci i hem pogut segir dormint.

- De moment porto una mitjana de pasta per dia bastant més elevada de la que tenia planejada, el fet de dormir en albergs i pensions m'està disparant el pressupost, i tenint en compte que les previsions de temps encara no són massa bones, crec que hauré de fer algunes esmenes als pressupostos inicials.

- Si demà encara em fan mal els genolls m'hauré de començar a plantejar anar metodes més dràstics que el Neobrufen 400.

- Sempre duc totes les eines a les alforges, però he anat descobrint que n'hi ha algunes que més val dur-les a mà a la motxilla d'esquena per que són les que més s'utilitzen.

Clau del 15 (rodes)
Clau del 10 (frens)
Allen del 5 (frens)
Frens de recanvi.

- El meu pla de reducció de gastos comença demà al matí, on a l'alberg (provist d'una motxilla) intentaré usurpar el màxim de menjar possible per al dinar i si pot ser per al sopar.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home