la paraula clau és clau












----------

Strasbourg; Capital i principal ciutat d'Alsàcia, seu del consell Europeu, el seu centre històric és patrimoni de la humanitat. Té una població d'uns 250.000 habitants.
Situada als marges del riu Ill, on s'uneix al Rhin en la frontera amb Alemanya.
Ciutat amb orígens molt antics tenint com a primers pobladors als celtes, els romans hi fundaren una fortalesa anomenada Argentorate, durant l'edat mitjana s'anomenà Civitas Argentina i més tard comença a rebre el seu actual nom provinent de l'Alemany.

M'he llevat relativament tard 10:30, la Claire era a la Universitat, he esmorzat una "tartine" i un cafè i he aprofitat per fer una ullada al correu i una visita a www.meteo.be (s'anuncia un temps terrible fins dissabte). Mes tard he anat al mercat de carrer que s'organitza cada dimecres al barri de la Claire, i he comprat part del que serà el meu sarró els següents dies de ruta més tot el necessari per fer una bona truita de patates per sopar.
Al mercat he pogut sentir Alsacià, un dialecte ja gairebé en desús que es una barreja entre l'alemany i el francès, es veu que no més la parlen la gent gran i que d'aquí a uns 20 anys provablement ja haurà desaparegut, una pena.



M'he passat tot el matí fent el turista per "la petite France" que és el centre històric de Strasbourg, és bastant turístic però molt maco de veure. També faig una volta fins arribar-me a la catedral i tot l'entramat de carrers que la secunden.



Pel centre de Strasbourg hi passa el riu Ill, en forma de multitut de canals que s'escampen per tot, obligan-te a creuar ponts cada molt poca estona. És també aquí a Strasburg on em trobaré per primera vegada amb el Rhin, riu que m'acompanyarà fins a Suïssa.




Al migida em trobo de nou amb la Claire i em fa una visita guiada per la Facultat de Belles Arts, que és el lloc on dinem una mica més tard, el d'aquí sota és el menjador del departament de joieria, la veritat és que està tot molt ben muntat, hi ha molta vida universitària, res a veure amb el que estem acostumats a veure a Barcelona.



A més del l'encant de l'edifici en si, els tallers d'aquesta facultat són inmensos i molt ben preparats tecnològicament, els espais són gegants i cada un dels estudiants d'últim curs disposa d'un espai propi on treballar, aquest d'aquí sota és el taller de joieria, però també vem veure el de ceràmica, pintura, instal.lacions artístiques...



Ja cap el tard torno a fer el turista, però ara amb guia que és molt d'agraïr, la veritat és que això de coneixer algú local és una de les millors formes de coneixer una ciutat escapant dels paranys per a turistes. Aquesta de sota és una foto presa des de la terrassa d'un pàrquing des del que hi han unes vistes de la capital bastant guapes. A la foto no s'aprecia però al fons ja es podia entreveure el relleu de la Selva Negre, regió a la que m'endinso demà.



No podia faltar el toc gastronòmic, per brenar hem anat a una de les braseries (de cervesa) més populars entre els estudiants de la localitat, es tracta de "le Brasseur" on ens hem trobatamb uns col.legues de la Claire, el Mohamed i la Claire (una altre esclar), allà hem degustat una "Flamenkuche" o "Tarte Flambe" que és una pizza molt fina amb formatge i beicon, acompanyat com no de bona birra Alsaciana, en aquest cas la cervesa éra d'elaboració pròpia, i al local podies veure tot el conjunt d'alambics i altres instruments que utilitzen per fer-la.



Ja a l'hora de sopar m'he retrovat amb els fogons i he preparat un sopàr més o menys autòcton a base de truita de patates pa amb tomàquet, formatge i embotits, què menys?
Al cap de ben poc ja he anat a planxar l'orella que demà toca triscar.

----------


Altres:

- La Claire està acabant una col.lecció de peces pel projecte final de carrera que són pins metàlics en forma d'insecte, es una idea molt bona, amb molt bona pinta. Quan acabi el curs d'aquí dues setmanes anirà a l'Africa (Burkina Faso) on ja ha estat un cop per treballar en tallers africans on pel que es veu tant els materials com les èines són un altre món.

- He aquests dies he descobert el formatge francès, no hi ha apat en el que no treguin una fusta plena de formatges boníssims, a partir d'ara miraré de comprar cada dia formatge.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home