la paraula clau és clau



----------

N4 - Arlon, Kleinbettingen
N6 - Kleinbettingen, Luxemburg

Lange-Afstand-Fietsroutes in Vlaanderen en Wallonie (inst. Geo. National)

----------


Em llevo a les 9, no per falta de son, però és que a les 10 he d'avandonar l'habitació, i evidentment avans de que el servei entri a fer el llit ja he d'haver desmuntat tota la parada de mapes i roba assecant-se que ahir vaig muntar mort de son. Plou.



L'atmosfera al menjador és d'allò més peliculera, per una estona em trasllado 80 anys enrere; papers pintats Victorians amb taques d'humitat, llums d'aranya... La cambrera d'uns 70 anys porta el típic vestit de servei d'un hotel, blanc in negre i amb un barretet brodat (molt sinístre tot plegat) comparteixo tot el menjador amb un home gran que s'ha passat tota la nit tossint, (dormia a la habitació del costat) i fuma com un carreter mentre esmorza.

Panets amb mantega, cafè (o símil, si, més aviat símil) nutella, mermelada i mel, tot un autèntic kit continental d'hotel de tercera regional, que bé que entra!

Després d'aquest "Frugal" esmorzar, torno a l'habitació, ho comprimeixo tot a les alforges, tret de la roba molla i surto per Arlon en busca d'una "Laundry" on deshidratar-la.

Em permeto afegir que no hi ha una sola bugaderia en tot el món on les indicacions per fer funcionar les màquines siguin comprensibles i intuitives, el fet de volguer rentar la roba implica invariablement uns 10 minuts de lectura minuciosa d'unes instruccions plenes de proposicions que es contradiuen i d'altres que són un cul de sac. Siusplau, que algun dissenyador assenyat posi ordre! Els culottes ja m'hapreten prou com per que se m'encongeixin a l'assecadora, i tenint en compte lo escaldat que vaig i els kilometres que em queden és millor no fer bromes.



Torno a l'hotel, acabo de carregar la "burra" i enfilo cap a Luxemburg, aquesta de sota és la façana de "L'hôtel des Druides" Casa d'hostes a la que podeu acudir en busca d'allotjament barat i bon tracte (no n'espereu res més però tampoc res menys).



Abans de sortir d'Arlon em passo per una tenda d'esports i em compro aquests meravellosos peücs, ja fa massa dies que vaig amb els peus molls i assecar les bambes és molt costós, o sigui que al final m'he decidit pel neoprè, m'els han fet pagar a preu d'or, però són molt còmodes i s'adapten a les bambes perfectament. Espero que durin.



Cap a la una del migida i per carreteres secundàries avandono definitivament el país que tant bé m'ha cuidat durant aquests 5 mesos d'erasmus. Sóc a Luxembourg (Lëtzebuerg) i aparentment tot segueix igual que a Bèlgica, PLUJA, VENT, NUVOLS...

Nota sanitària.
Si ahir els genolls em feien mal, avui ha estat completament insoportable, durant els 33 km he estat patint bastant, la cosa pinta malament i em fa posar bastant de mala llet, esperem que amb una mica de descans (demà toca fer el turista) la cosa millori.



Busco el centre de la ciutat i localitzo un punt d'informació al turista que està instal.lat en plena "Place d'Armes". Ha parat de ploure i els dos "informadors" em posen al corrent de com està el tema per allotjar-se a la ciutat, hi ha un alberg de la Joventut molt aprop del centre i un càmping a les afores de la ciutat.

De moment opto per anar a veure que tal pinta l'Alberg, tot hi que estic bastant segur que acabaré al càmping (ja fa massa nits que dormo en pensions i hotels i l'economia se'n ressenteix). En arribar a l'alberg la bici comença a emetre uns sorolls extranys i just quan arribo a la porta 5 raids de la roda del radera surten de lloc deixant la llanta completament inutilitzada.

ALAAARRM!

- Són les 4 i demà és diumenge, serà tot tancat.
- Tinc 2 hores per trobar un taller de bicis. (aquí tot tanca a les 6)
- Encara no he deixat l'equipatge enlloc.
- Acabo d'arribar a la Ciutat i no conec absolutament res.

Decideixo intentar arreglar o almenys fer un apanyo a la bici per tal de sortir del pas, anar cap al centre i buscar un taller, així doncs descarrego l'equipatge al terra, trec les eines i començo a fer el "bricomania bicicletero", al cap de cinc minuts se m'acosta un curiós i encetem una conversa de l'estil - on vas?, d'on vens?, collons deu n'hi do!, que li passa a la bici? - es veu que el tio viu a l'alberg des de ja fa uns mesos i es coneix bastant bé la capital, em proposa d'acompanyar-me amb cotxe fins al taller més pròxim. Tinc seriosos dubtes, mmmm, pujar al cotxe d'un complet desconegut (afegiré que amb una pinta més aviat sospitosa, uns 50, xupa de cuero...). No tinc gaires més opcions, o això o m'he d'esperar a dilluns. Comprimeixo l'equipatge en una taquilla de l'alberg, deixo la bici lligada sense pneumàtic de radera i pujo al cotxe.

Després de trobar una tenda i comprar una llanta nova i uns frens (wet & dry), convido al meu guia a una birra en un bar. Ja fa gairebé una hora que parlem en anglès i quan li pregunto que d'on és em diu que és espanyol, concretament Malaguenyo...

- COHONE shavalijo, meia ora ablando en inglé i ere de Barselona!
Musho gusto me jamo Paco i a la ora de senar me llaman Pacomé!

Us puc assegurar que no exagero gens, resulta que el tio va marxar de Malaga als 20 anys i va trobar feina en la construcció a Luxemburg, ara està bastant integràt, i viu una temporada a l'alberg mentre s'està arreglant la casa.
El Paco em recomana l'alberg, diu que no s'està malament i que es veu que les previsions són de pluja, també em fa una mica de guia turístic i m'explica les 4 coses que cal veure així com algunes dades demogràfiques.

Un gran personatge si senyor! Tornem a l'alberg i m'hi instalo.



Després de deixar tots els bartols a l'habitació que comparteixo amb 5 individuus més dels quals no sé res de res per que no eren hi eren en aquell moment surto a voltar pels carrers de Luxemburg i em trobo amb el que es veu que és un dels events de l'any, la marató nocturna.

De fet ja havia notat bastanta activitat durant la tarda, el muntatge és impressionant, tot el centre tallat, punts d'abituallament, concerts, parades amb teca regional etc... la gent viu això de les maratons, hi havia públic durant tot el recorregut, i pel que m'han explicat no deixa d'haber-hi gent durant tota la nit.



En un dels "stands" de la marató em faig amb aquest magnífic exemplar de "Luxringer" que em veieu devorar a la foto.



Després de fer una volteta i ja amb la panxa plena em disposo a perpetrar "el descans del gran guerrer" a l'habitació de l'alberg (aquest que veieu a la foto).




----------

Altres:

- llista de la compra per demà: IBUPROFÈ

- M'hauria d'acostumar a tirar fotos també dels moments crítics com els d'aquesta tarda, amb les presses no he fet cap foto de la reparació de la roda ni del Paco.

- per si us interessa:

Hostel, Marco Bermes & Laurent Kreintz:
2, rue du Fort Olisy
L-2261 Luxembourg.

Càmping, Kockelscheuer:
22, route de bettembourg
www.campkockelscheuer.lu

0 Comments:

Post a Comment

<< Home