la paraula clau és clau












Demà al matí començo a pedalar, fa 3 o 4 dies que fot un temps típicament belga, (o pitjor), ens llevem plovent i no para durant tot el dia, tinc seriosos dubtes de que he de fer, la meva intenció és començar el viatge faci el temps que faci, però a mesura que es va fent de nit cada cop tinc més problemes per fer-me a la idea de com la pluja pot arribar a afectar-me en bici.

Avui ha estat un dia de despedides, demà marxo a 2/4 de 7 o sigui que més val que em despedeixi de tothom avui, la festa oficial de despedida ja la vem fer fa 2 dies però hi ha alguns personatges dels que em volia despedir d'una forma més especial.

El Marcio per exemple, un "Gajo" portuguès camarada d'erasmus, avui ens hem fotut un dinar de despedida a base de 2 bistecarros (dels pocs que m'he fotut mentre era a Gent) també ha estat l'últim apat que he fet al meu pis, doncs aquesta nit la passaré a casa del Tom i l'Anneleen, bé, doncs després de dinar ens hem fet la foto pertinent i fins a la pròxima Marcio! Ate cedo Gajo!



Més tard he quedat amb la Bel i la Mercè, de Barcelona, "Massaneres" les dues, companyes infatigables durant aquests 5 mesos de borratxeres, festes, excursions, cerveses, etc, la veritat és que encara que els ho he negat les trobaré a faltar molt, són moltes vivències junts. Han estat tota la tarda currant per fer-me un manual per aquests dies de viatge, i apart també m'han regalat energia en barra (isostar), un diari per escriure durant la ruta i un dels béns més preuats d'aquest país, xocolata de primera qualitat, La despedida ha acabat al "Hotsy Totsy" un bon bar de Gent. Ens veiem per Barcelona parella!
"Va boel el Dadiere!"




m'ha quedat el temps just per fer les últimes compres per demà (piles pels llums de la bici, encenedors i paper WC), també he anat a tornar les claus del meu pis a la Monique (la llogatera) i finalment he anat a sopar a cal Tom i l'Anneleen.

Aquesta casa és la mateixa en la que vaig viure els primers 3 mesos de la meva estada a Bèlgica, amb la seva gent hem cultivat una molt bona amistat i de fet el Tom ha estat un dels principals promotors del viatge (tenint en compte que és qui m'ha venut la bici per 120€, tot un regal). Es un dels pocs que mai ha tingut cap dubte de que aquest viatge no tansols era possible sinó genial. Hem sopat tots junts, possiblement un dels últims sopars entaulat que faré durant uns quants dies. Val a dir que els trobaré a faltar molt, han estat la meva família durant 5 mesos.



val, val aquesta foto és d'arxiu, és antiga, però és que no ens vem fer cap foto la última nit que vaig passar a Gent, tot un fallo, però lo bo d'aquesta foto és que també hi surt la meva bici al fons molt abans de que sabés que seria aquesta la meva companya de viatge.

Just abans d'anar a dormir el Tom em fa entrega del timbre oficial de l'expedició, una peca única provinent de la seva col.lecció de timbres antics.

Són les 12 i a fora fot una tamborinada de llamps i trons que deu n'hi do, me'n vaig a dormir pensant que si demà a 2/4 de 7 la cosa segueix així ja veurem que faig, bé, això de dormir... potser 1 hora en total, els nervis se'm menjen.

Au, bona nit Gent!
Goedenacht Gent!

--------------------

Altres:

- Tinc seriosos dubtes del porta-alforges de davant, balla molt i no m'extranyaria que saltés al primer bot.

- Només he anat 5 minuts amb la bici tota carregada i demà m'esperen més de 100 km, l'únic que puc dir és que és com conduír una furgoneta, no té res a veure amb anar en bici, buf, potser hauria d'haver fet alguna excursioneta amb les alforges plenes... en fi. Allea Jacta Est.


0 Comments:

Post a Comment

<< Home