la paraula clau és clau












----------

LF2 - Leuven, Louvain-la-Neuve
RV10 - Louvain-la-Neuve, Namur

Lange-Afstand-Fietsroutes in Vlaanderen en Wallonie (inst. Geo. National)

----------

El segon dia ja em vaig passar els horaris del quotidià pel forro, vem esmorzar en familia a les 7 del matí just abans de que el Sam i la Hilde acompanyessin a les petites de la casa a l'escola, Un esmorzar continental brutal, a la foto hi falta la Maure que és radera meu, aviam si m'envien una foto de la família al complet i la poso. Durant els àpats podia parlar en anglès amb el Sam i la Hilde, però amb les noies parlavem una especie de subdialecte del Flamenc, una gent molt simpàtica als que estic molt agraïts.

Hey Maure realiseerde ik niet dat u niet in de foto verscheen,
als u me een foto van de volledige familie verzendt zal ik het in blog zetten!

dank!




Bé, després de donar-me una mica d'esmorzar per mig matí i despedir-me al carrer he prosseguit camí cap a Namur, a cal Marçal (erasmus terrassenc de l'equip de basquet). Namur ja és a la part Valona de Bèlgica, és a dir a la part francòfona, així doncs que cap a la meitat del dia he començat a canviar el Goeiedag! pel Bonjour!.



Sortir de Leuven ha estat un autèntic infern, realment abandonar una ciutat pel camí correcte és una de les coses més difícils a nivell d'orientació, i a aquelles hores del matí no hi ha ningú suficientment despert per ajudar-te una mica, al final he hagut de fer ús del GPS simesnó per saber on em trobava.



Tot hi la ajuda del navegador m'he fotut per una pista de Mountain Bikes un tant impracticable i he acabat amb fang fins a les selles, per fi he trobat la bona pista. Bé almenys m'ha servit per comprovar que realment la meva bici és tota una "all-road" (nota mental: les pistes de BTT són una cosa a evitar).



Durant tot el matí ha anat fent amagos de pluja i una mica de sol, però el vent ha estat constant i sobretot i el pitjor en contra, cosa que t'obliga a fer més del doble de força de la que hauries de fer normalment per avançar.



Les pistes segueixen sent perfectes, sense cotxes, només amb algún ciclista o corredor de tant en tant i molt ben senyalitzades, de moment bèlgica és plana plana, cosa que és d'agraïr, a partir de demà que entro a les Ardenes la cosa ja començarà a enfilar-se substancialment.



En una de les parades a mig camí he aprofitat per esmorzar el que m'havien preparat els de Leuven, i entre els Gofres m'hi he trobat aquesta nota, donant-me anims, gràcies els necessitaré!

Al migidia he arribat a Louvain-la-Neuve una ciutat universitària completament peatonal, i cal dir que sortir de la ciutat ha estat gairebé més difícil que sortir de Leuven aquest matí, he hagut de tirar altre cop de GPS i preguntar a moltes persones, per trobar finalment el camí per pura casualitat.



pel davant...



i pel darrera, la que s'acosta... uf amb el vent que fa cada mitja hora el temps canvia radicalment en intervals de pluja satànica o sol moderat, jo he optat per no treure'm la protecció impermeable en tot el dia, hi ha moments d'autèntica asfíxia, però més val això que perdre el temps canvian-te a mig camí.



Aquesta és més o menys la pinta que faig amb modo "impermeable". I el de sota és un altre dels inconvenients de la pluja, arriba un punt però que estàs tant mullat que tant te fot tirar-te a pedalar en una piscina com aquestes.



L'arribada a Namur es produeix a les 6 de la tarda, una mica abans de lo previst, i de seguida em trobo en el Marçal absolutament inmers en el seu Erasmus, avui dormiré en el seu "Kot" o residencia d'estudiants. Està de conya trobar cares amigues durant la ruta, feia molt que no ens veiem amb el Marçal i hem aprofitat la tarda per posar-nos al dia i per fer una visita fugaç per Namur.



Desde la ciutadella de Namur (punt més elevat de la ciutat) ja he pogut veure el que m'espera demà seguint el riu meuse de la foto fins a on començen les Ardenes Belgues, la part més muntanyosa del país, aviam que tal funciono amb desnivells més pronunciats.



Però bé, això ja ho discutirem demà, ara toca oblidar-se de la bici i submergir-se en el vici, ens enxufem una "Metraillete" (entrepà de pinxo amb patates fregides i salsa barbacoa) especialitat local, i sortim per Namur al pur estil Erasmus en busca d'una taverna on puguin servir-nos unes bones cerveses belgues, (jo em vec la que fa 80) possiblement les últimes de la meva estada aquí, els col.legues del Marçal també són molt bona gent, es pot dir que he tingut una molt bona rebuda.

Gràcies Marçal!
Ens veiem per Terrassa!



----------

Altres:

- Avui el cul em fa un mal comparable a que se m'hagués passat per la pedra un equip sencer de rugby, i el Marçal (que també ha fet viatges llargs en bici) m'informa que el pitjor dia és el tercer, o sigui que demà pot ser la hòstia.

- Demà serà la primera nit "sense sostre" si segueix plovent hauré de buscar algun hostal, alberg o "Gites de France" però vaig totalment a l'aventura perque evidentment no he demanat lloc enlloc, en fi a veure com acaba.

- Les previsions del temps a internet segueixen essent dolentes fins d'aquí una setmana, i és el màxim que poden predir.



1 Comments:

Anonymous MAkush said...

Juas!

La foto amb el Marçal brutal! Algun dia em llegiré el diari, ho prometo!

PD: Ho acabo de descobrir! xD

8:12 AM  

Post a Comment

<< Home